Canvi de domicili social. ¿Perd Catalunya…?

Cambio de domicilio social

Diferents empreses han decidit canviar el seu domicili social de Catalunya a altres comunitats autònomes durant les últimes setmanes, per diferents motius. Grans o petites, amb més o menys repercussió, són moltes les companyies que s’han anat a altres parts del territori nacional aquests dies, desbordant de treball a notaris i registradors. Aquests dies no parem d’escoltar les paraules ‘seu social’. Però, quina diferència hi ha realment entre domicili social i fiscal?
En línies generals, les empreses solen tenir el seu domicili social i fiscal a la mateixa ciutat. Segons estableix la Llei general tributària, en el cas de les companyies, la seu social es correspondrà amb la fiscal llevat que en aquest domicili no resideixi la gestió efectiva i la direcció de l’empresa.
El domicili social s’estableix quan es constitueix la societat, per tant, és una mera dada formal i es pot veure en el Registre Mercantil. Això és el que s’està canviant en la majoria dels casos, i està sent acordat pels òrgans d’administració (normalment consells d’administració), atès que els seus estatuts no diuen expressament que no puguin fer-ho, ja que en aquest cas hauria de celebrar una junta General Extraordinària.
El fiscal, en canvi, no és públic. Es tracta del lloc designat per portar la direcció i gestió de l’empresa, retre comptes al fisc, on es reben les notificacions d’Hisenda i on es paguen els impostos i tan sols es notifica a l’Agència Tributària.
En conseqüència, els trasllats de domicili social que estem veient aquests dies, no comporten l’efecte directe ni necessari de produir el trasllat de domicili fiscal.
Encara que també podria passar que la successió d’aquests canvis de seus socials tingués el seu corresponent reflex en el trasllat de domicilis fiscals. En aquest cas, aquest canvi de domicili no ha de tenir gairebé efectes en la distribució dels tributs donada l’actual configuració dels impostos estatals i cedits i tampoc ha de suposar el moviment d’activitats i treballadors, limitant-se a la celebració de reunions d’alts càrrecs a la nova seu.
És a dir, aquest canvi de seu social no implica que aquestes empreses es portin els seus negocis de Catalunya sinó que s’han assentat la seva seu fora d’allà, gairebé amb tota seguretat, a l’espera del que passi d’aquí a uns dies.
Cal deixar clar que aquest interès desmesurat per la qual cosa implica un trasllat de domicili social prové, com és obvi, de l’onada de societats que estan procedint a traslladar-des de Catalunya a alguna altra localització espanyola.
I encara que de sobte sembli un tema molt nou, és tot un clàssic. Com a molt, la novetat ha estat la ‘reforma exprés’ de la Llei de Societats de Capital, que només fa referència a qui és l’òrgan competent per acordar eficaçment el trasllat de domicili social dins del territori nacional.
El Reial Decret Llei 15/2017 de mesures urgents en matèria de mobilitat d’operadors econòmics dins el territori nacional va ser publicat al BOE el passat 7 d’octubre. La norma permet a les empreses canviar el seu domicili social sense de comptar amb el vistiplau de la junta d’accionistes, el que facilita i agilitza aquesta sortida de Catalunya. Però en això tampoc hi ha novetat rellevant, ja que almenys des de 2015 la Llei ja preveia que la competència corresponia a l’òrgan d’administració. Ara s’aclareix que perquè no sigui així els estatuts han de dir-ho expressament, aquesta és la finalitat explícita de la reforma: aclaridora.
D’altra banda, hi ha una segona qüestió a aclarir referent a això. En l’àmbit territorial espanyol, i excepte en el cas dels territoris forals amb règim tributari propi, aquesta qüestió no té conseqüències tributàries pràctiques respecte a l’Impost sobre Societats. Tot i que el canvi majoritari ha estat de seu social -la seva efecte és merament administratiu i per a la celebració de juntes generals-, en alguns casos també s’ha acompanyat de canvi de domicili fiscal.
El seu impacte tampoc és massa rellevant en termes econòmics, tenint en compte que l’impost amb més capacitat recaptatòria (el de societats) és estatal, mentre que el de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, que sí que és autonòmic, té menys pes i la seva recaptació no es veuria especialment afectada.
On sí es produiran grans canvis és en l’àmbit dels tributs locals. Una deslocalització de seus amb trasllat d’oficines, fàbriques o centres de treball comportarà que els impostos i taxes deixin d’ingressar en els respectius ajuntaments. És el cas de l’Impost sobre Béns Immobles, l’Impost sobre Activitats Econòmiques o taxes per ocupació i contribucions especials. Els ingressos obtinguts en la recaptació d’aquests tributs, molts d’ells vitals per als Ajuntaments, es traslladarien d’una administració local a una altra cosa que suposarà l’empobriment dels municipis objecte de trasllat.
D’altra banda, l’IRPF dels treballadors de cada empresa, amb les seves retencions i pagaments definitius, corresponen a la Comunitat en la qual resideixin aquests treballadors, en el percentatge de l’impost cedit per llei. Independentment del domicili fiscal de la societat pagadora. El mateix respecte de l’IVA (que, a més, bàsicament no s’aplica a bancs ni asseguradores, per exemple), que segueix distribuint-se en lloc d’on s’han realitzat efectivament les operacions, la qual cosa tampoc es dedueix normalment del domicili social ni fiscal.
Per concloure, no cal afirmar que el trasllat de domicili sigui irrellevant, però d’aquí al seu efecte recaptatori hi ha un tros. Caldrà esperar…

Back to top